Blogia
Veintegenario

Dubte existencial

Dubte existencial

Pensar, pensar, pensar. Això és el que fa "El pensador" de Rodin. Una escultura inmòbil, de caire modernista, dotada d'un classicisme del tot vigent avui dia, i que trascendeix més enllà de la nostra era d'avenç tecnològic. Desde l'edat antiga fins a la contemporànea la majoria dels nostres plantejaments han estat lligats al pensament; a l'anàlisi en profunditat. Encara recordo aquell dia que vaig tenir l'oportunitat de veure-la, una vegada que la van fer arribar a Barcelona, inclosa dins d'una selecta exposició al Caixafòrum, que abans havia passat per París, Londres, i després d'estar-se un temps a la capital catalana, cap a Madrid. La postura de l'escultura ho diu tot. L'acte de dubtar atrapa alhora que impacta. Així els grans pensadors són també uns grans dubtadors. Desde els temps de Sòcrates, Plató i Aristòtil fins a Marx, Nietzche i Freud, tots han sentit el que va sentir Hamlet a partir de la mort del seu pare. Perquè pensar comporta una lluita interna que únicament acaba quan el nostre raonament decideix indicar-nos quin és el millor camí a seguir i la manera més senzilla per fer-ho.

2 comentarios

mª Carmen gil -

Ho trobo una mica pesat. No estic d'acord amb la autora del primer comentari. Per a mi es un ROLLO

judith-ere -

Esta molt bé aquesta explicació é molt interesant i a mi m'agrada pensar pensar.
Molt bones les fotos etc.Os felicito.