Cop d'estat

Avui es compleixen 27 anys del (intent de) cop d'estat. A Catalunya aquest fet fou més temut que a la resta de la Península Ibèrica. Encara recordem el "tranquil, Jordi, tranquil" per part de Joan Carles de Borbó (tampoc oblidar; descendent del responsable de 300 anys d'ocupació) dirigit a l'il·lustre, i llavors president, el petit (d'alçada) però gran (d'humanitat) Pujol, que esperà a Barcelona qualsevol novetat sobre els fets. En aquell moment d'incertesa, marcat pel tràgic risc democràtic i la tornada al poder dels qui van fer el que volgueren de la cultura catalana i els seus representants (bàsicament, prohibir-la, exceptuant a figures internacionals com Salvador Dalí o Josep Pla) durant 40 anys, molts van acariciar l'opció de fugir cap als Pirineus, segurament a la ciutat de Perpinyà, capital de la catalana comarca del Rosselló, desde aquell infàme tractat, territori d'un estat paradoxalment més contrari a les cultures minoritàries que Espanya (costa de creure) com és França. Mentre alguns planejaven un exili en direcció al nord, al sud la situació, i més concretament al Llevant, era més que preocupant, estratègicament rodejada de tancs. I sobretot a les Balears s'ho miraven amb escepticisme. En quan a Ponent, en digueren més aviat poc. L'Alguer, allunyat de tot plegat, dins l'estat d'Itàlia, no havia de tèmer per res. Tot i que el nostre present no es troba dins els millors temps de la nostra història, doncs els Països Catalans no han assolit la sobirania i amb prou feines tenim veu internacional, almenys no hem de patir les fatídiques conseqüències; consqüències que van ser evitades per la fortuna del nostre poble.